És obligatòria la factura electrònica pels autònoms i pimes durant 2025?
Última actualització: 06 de juny del 2025
Índex de continguts
- Què és la factura electrònica obligatòria?
- Les lleis que la recolzen
- Datas clau ia qui afecta
- Què fa vàlida una factura electrònica
- Beneficis per a autònoms
- Dificultats comunes durant la transició
- Sancions per incompliment
- Trieu el programari adequat
- Recomanacions finals
Què és la factura electrònica obligatòria?
La factura electrònica obligatori és una mesura legal que obliga empreses i autònoms a emetre les seves factures en format digital estructurat. Aquest nou sistema exigeix que les factures compleixin una sèrie de requisits tècnics, com ara l’ús de programari específic, la signatura electrònica i l’enviament per mitjans telemàtics. La seva implementació no respon només a un avenç tecnològic, sinó a una estratègia estatal per millorar el control fiscal, reduir el frau i modernitzar la gestió tributària.
Abans de continuar, us recomanem llegir la Guia completa de Verifactu 2025: què és i com complir amb ell si encara no coneixes el funcionament d’aquest nou sistema.
Les lleis que la recolzen
Tres normatives principals sustenten aquest canvi: la Llei Crea i Creix (Llei 18/2022), que imposa l’ús de la factura electrònica a totes les relacions comercials; la Llei Antifrau (Llei 11/2021), que prohibeix l’ús de programari de doble ús que permeti alterar registres; i el Reglament Verifactu, que exigeix que certs programes de facturació puguin enviar informació automàticament a l’Agència Tributària. En conjunt, aquestes lleis marquen una transformació profunda en la manera com professionals i empreses han de registrar i comunicar les seves operacions econòmiques.
Datas clau ia qui afecta
L‟entrada en vigor d‟aquesta obligació s‟implementarà en fases. Primer, a partir de 2025, serà obligatòria per als que superin els vuit milions d’euros de facturació anual. La resta d’autònoms i empreses tindran un marge addicional de dotze mesos des de la publicació del reglament tècnic definitiu, per la qual cosa la majoria s’haurà d’adaptar com a màxim a 2026.
Tot i que encara queda temps per a molts, el recomanable és no esperar a última hora. L’experiència de múltiples professionals mostra que el procés d’adaptació pot ser més complex del que s’esperava, especialment per als que fins ara feien servir mètodes informals de facturació, com ara fulls de càlcul o documents en PDF.
Què fa vàlida una factura electrònica?
Perquè una factura sigui legalment vàlida sota aquest nou règim, s’ha de generar en formats estructurats com XML, UBL o Facturae, incloure una firma electrònica que garanteixi la seva autenticitat i integritat, i enviar-se mitjançant canals electrònics apropiats. A més, s’ha d’utilitzar programari compatible amb la normativa i connectat directament amb l’Agència Tributària a través del sistema Verifactu.
L’ús d’eines informals o no homologades deixarà de ser vàlid, cosa que obliga molts professionals a replantejar la seva manera de treballar.
Beneficis per a autònoms
Tot i les dificultats inicials, molts usuaris reconeixen els beneficis que ofereix el nou sistema. L’automatització de processos evita errors comuns, com ara la duplicació de numeració o l’omissió de dades clau. A més a més, l’organització millora notablement: totes les factures queden registrades, accessibles i llistes per a qualsevol revisió. El compliment normatiu es torna més senzill, i davant d’una eventual inspecció, els documents estan correctament preparats.
Des del punt de vista operatiu, lestalvi de temps és significatiu. Alguns autònoms afirmen que, un cop familiaritzats amb el nou programari, poden emetre una factura en segons, sense haver de preocupar-se per formats, validacions o signatures.
Dificultats comunes durant la transició
El procés de canvi no ha estat fàcil per a tothom. Molts professionals han hagut de bregar amb la manca d’informació clara per part de l’administració, amb interpretacions contradictòries entre diferentsdors i amb una oferta de programari que, de vegades, resulta excessiva o innecessàriament complexa. També és habitual la sensació de pèrdua de control i flexibilitat, especialment entre els que prefereixen una gestió més directa i personalitzada de la comptabilitat.
Un altre problema habitual ha estat el cost: alguns programes inclouen funcions avançades que no tots necessiten, cosa que encareix innecessàriament el servei. Per això, cada cop més autònoms busquen solucions senzilles, centrades exclusivament en facturació i amb preus ajustats a les seves necessitats reals.
Sancions per incompliment
No adaptar-se a temps pot eixir car. Les sancions per no emetre factura electrònica quan sigui obligatori poden assolir els 150 euros per document. A més, si es detecten irregularitats greus, Hisenda pot imposar sancions equivalents al 75% de limport no declarat correctament. A això se suma el risc de perdre oportunitats comercials, especialment amb grans empreses o administracions públiques que no acceptin cap altre tipus de factura.
Escollir el programari adequat
A l’hora de seleccionar un programa de facturació, el més important és trobar un equilibri entre la simplicitat, el compliment normatiu i el cost. No tots els professionals necessiten eines completes de comptabilitat o CRM. En molts casos, n’hi ha prou amb un programari que permeti generar i enviar factures en format vàlid, signar-les electrònicament i mantenir un registre ordenat i exportable.
També és recomanable optar per plataformes que ofereixin suport tècnic fiable i proper, especialment durant els primers mesos d’ús. La possibilitat de resoldre dubtes de manera àgil pot marcar la diferència en termes deficiència i tranquil·litat.
Recomanacions finals
La millor estratègia davant de l’arribada de la factura electrònica obligatori és anticipar-se. Informar-se bé, triar el programari adequat i començar a treballar-hi com més aviat millor pot evitar errors costosos i moments d’estrès innecessari. A més, familiaritzar-se amb aquests sistemes en un entorn sense pressió legal permet aprofitar-ne al màxim els avantatges sense veure’s obligat a una transició precipitada.
Adaptar-se no només és una qüestió d’obligació legal, sinó una oportunitat per professionalitzar la gestió, reduir errors i optimitzar temps.